SORTIDA SERRA D'IRTA 2015

M. Azucena Serrat Bayo

El Departament de Ciències va organitzar una sortida per a l'alumnat de Biologia de 4t d'ESO i 1r de batxillerat  el passat 20 de maig. Trenta alumnes i tres professors vam tindre l'oportunitat de compartir l'experiència i gaudir d'un entorn privilegiat en un dia de sol i temperatura agradable. La visibilitat era alta i això va permetre poder veure fins i tot les illes Columbretes, una Reserva Natural formada per un conjunt d'illes volcàniques, que es troben davant de la costa de la província de Castelló

.

Per què vam triar fer aquesta sortida a la Serra d'Irta? Vam pensar en els espais naturals propers a Alcanar i que encara no hagueren visitat. En cursos anteriors havien estat al Parc Natural del Delta de l'Ebre i als Ports, però no coneixien la Serra d'Irta. La Serra d'Irta està protegida amb la figura de Parc Natural i Reserva Marina des de l'any 2002. Està situada al nord-est de la província de Castelló, a la comarca del Baix Maestrat, i ocupa part dels termes municipals de Peníscola, Alcalà de Xivert i Santa Magdalena de Polpis. Nosaltres vam visitar una part del parc que pertany al municipi de Peníscola.

Per què mereix una visita la Serra d'Irta? Es tracta d'una serra quasi verge de 13 km de longitud paral·lela a la costa i limítrof amb aquesta. Perquè ens n’adonem de la importància, Leonor, la guia del Parc Natural, ens descriu la Serra d'Irta com "la darrera serra pràcticament sense edificar des de França fins al cap de Gata (Almeria)". Potser la no existència de llargues platges d'arena va fer que les especulacions estigueren més concentrades al voltant del nucli urbà i aquest indret poguera arribar a l'any 2002 amb només unes poques construccions aïllades de dimensions respectuoses amb l'entorn. L’accés per camins de terra també va ajudar a dificultar l'entrada massiva de turistes que haurien contribuït a malmetre l’espai natural. Així, molta de la gent que hi accedeix ho fa amb bicicleta o a peu, com nosaltres vam fer.

Però la Serra d'Irta no és vertaderament una zona verge ja que, només començar la nostra caminada des de la urbanització Font Nova cap al coll d'en Berri, vam observar l'abancalament dels vessants amb marges de pedra seca que sostenien el sòl i, alhora, eren el lloc adient per acumular la quantitat de pedra que trobaven. Penseu que no hi havia maquinaria per poder transportar aquesta pedra i tot s'havia de fer a mà, amb jornades de treball que anaven de sol a sol.

Molts d'aquests bancals estan envaïts per la vegetació autòctona formada per espècies com el pi blanc (Pinus halepensis), l’argilaga (Genista scorpius) o el romer (Rosmarinus officinalis), entre d'altres. Aquestes espècies ens indiquen que es tracta d'un ecosistema poc evolucionat en la successió secundària, que és aquella en la qual es van succeint i substituint unes espècies per altres desprès d'una pertorbació com és, en aquest cas, un incendi. En altres llocs de la serra podem observar altres espècies com el llentiscle (Pistacia lentiscus), el margalló (Chamaerops humilis) o fins i tot la carrasca (Quercus ilex subsp. ballota) que són algunes de les espècies que substitueixen les anteriors amb el pas del temps i el canvi de les condicions (tindran l'ombra de les anteriors per poder créixer).

Continuant amb la nostra caminada vam ascendir fins al coll d’en Berri, on vam fer una primera parada per descansar desprès d’haver superat el tram més pesat de tota la ruta per culpa del pendent de la pista en alguns trams. L’alumnat no està massa acostumat a caminar i es queixava una mica, però l’arribada posterior al Clot de Maig i les vistes del paisatge costaner van compensar l’esforç. Dalt del coll d’en Berri vam fer la primera fotografia fent la papallona amb les mans per donar suport al Dia Europeu de la Xarxa Natura 2000 (21 de maig).

Desprès vam continuar cap al Mas del Senyor fins una petita àrea recreativa amb una font i un parell de taules de pícnic, al costat del camí, on vam esmorzar i agafar forces per continuar. Aquesta àrea es trobava anteriorment ombrejada per oms (Ulmus minor) que, com en molts altres indrets, estaven afectats per la grafiosi de l’om, malaltia produïda per un fong anomenat Ceratocystis ulmi. Aquesta malaltia va ser detectada a la península Ibèrica a la dècada dels 80, i arreu d’Europa s’ha reduït la població d’oms entre aproximadament un 80-90%, cosa que ha posat en greu perill l’espècie. El Parc va decidir talar els exemplars de major altura per evitar possibles danys en dies de vent fort als usuaris de l’àrea recreativa o del camí annex i només queden alguns exemplars joves d’oms reproduïts per rebrot, però també afectats per la malaltia. 

El següent tram va consistir a tornar pel mateix camí, per arribar al punt de partida d’una senda que ens portaria fins al Clot de Maig i a les platges del Pebret i del Russo. La senda era més pedregosa i s’havia d’anar amb més compte, tot i que no hi havia grans desnivells. Un cop vam arribar al Clot de Maig vam poder gaudir d’unes vistes inmillorables. El paisatge, tal i com ens va explicar Leonor, és un dels principals motius pels quals es va decidir protegir la Serra d’Irta. Vam tindre l’oportunitat d’observar amb calma tot el paisatge costaner, les cales, les platges i els penya-segats, com la vegetació arribava fins la mateixa mar, i les illes Columbretes mar endins.

Mirant cap al nord, dalt del penya-segat d’uns 40 m d’altura, es veia la torre Badum. La vigilància de la zona ha estat històrica i mostra d’això son les dues torres de defensa utilitzades durant els segles passats per advertir de la presència de pirates barbarescs a la costa i protegir la població que vivia als castells de la zona. Una de les torres és la torre Badum, propera al castell de Peníscola, i l’altra és la torre Ebrí, situada a la part interior de la Serra, i més propera al castell de Xivert.

Continuant amb la ruta, vam baixar fins a les cales, on vam observar com brollava una surgència d’aigua dolça que prové de la recollida d’aigües que es produeix a la Serra i que es relaciona també amb l’aigua provinent d’altres zones properes, tal i com explica l’alumne Adrià Subirats Reverter de 2n de batxillerat al seu treball de recerca “La terra i l’aigua que ens sustenten”.  La parada a la platja del Pebret ens va servir per descansar i veure un nou ecosistema, la duna del Pebret, on hi ha vegetació dunar que ha anat millorant l’estat gràcies al tancat de fusta que s’hi ha fet. També va ser el moment de descobrir que a la Serra d’Irta es troben espècies endèmiques com el Limonium cavanillessi que només existeix al Parc. Si voleu més informació podeu consultar el següent fullet:www.cma.gva.es/contenidoHtmlArea/contenido/3871/val/serra_irta_fullet.pdf.

Recomanaríeu aquesta sortida? L’alumnat que hi va participar ha opinat sobre l’experiència al fòrum creat, i tothom coincideix que recomanarien fer la sortida a altres companys o grups del centre, i fins i tot la tornarien a fer. Han estat molt contents de descobrir aquest lloc tan proper i desconegut i poder gaudir dels paisatges presents a la Serra d’Irta. També han expressat alguns inconvenients, com que han trobat a faltar algun lloc on prendre un gelat o un refresc, no haver observat la fauna existent al lloc o fer la ruta caminant. Juntament amb tots els participants de la sortida recomano aquesta passejada a tothom.